Curiositas

Aquests eriçons es cobreixen amb trossos d'algues i petxines per camuflar-se

Les espines més petites són verinoses i poden produir lesions molt doloroses si se les toca.

Les formes del cos dels eriçons són molt diverses, alguns són rodons i espinosos com una castanya, altres són rodons i xatos, amb pèls curts i suaus com vellut.

Malgrat les seves espines, són un deliciós menjar per crancs, foques, i fins a alguns ocells

Algunes espècies d'eriçons de mar poden arribar a viure més de cent anys.

Els eriçons també tenen una enorme capacitat per a enfrontar amenaces químiques en el seu ambient mitjançant una bateria de gens que poden captar i eliminar aquestes amenaces. Sense aquesta reacció, els agents químics com els metalls pesants, poden causar un envelliment precoç, malalties i mort.

I aquests animals sense ulls poden veure o, almenys, distingeixen la llum. A través de les seves potes. 

Avantatges i inconvenients d'aquesta manera de reproduir-se

 Els avantatges d’aquest tipus de reproducció són que els pares i els fills no són idèntics, hi ha variabilitat en els individus i aquest fet determina una major capacitat de sobreviure quan hi ha canvis ambientals. Els inconvenients són que cal una gran despesa energètica per realitzar-la i, com que els canvis i noves combinacions genètiques depenen de l’atzar, també es poden produir característiques que no siguin adequades per viure en l’entorn on es troben els individus.

Quins altres éssers vius es reprodueixen igual?

Un dels animals què és reprodueixen igual que l’eriço de mar són els peixos i amfibis, com per exemple: salmons, granotes, gripaus, etc. Ja que també es reprodueixen de manera  sexualment exterior.

Com es reprodueixen els eriçons de mar?

Els eriçons de mar tenen reproducció sexual externa, és a dir, a l’època de reproducció tant els mascles com les femelles expulsen les cèl·lules sexuals a l’exterior a través dels porus genitals; aquestes queden a l’aigua de mar, medi en el qual es produeix la fecundació i tots els estadis de desenvolupament següents a aquesta. El desenvolupament embrionari consisteix en una sèrie de divisions mitòtiques que experimenta l’òvul fecundat. La primera fase s’anomena clivellament i la cèl·lula es divideix en dues, quatre, vuit…cèl·lules filles o blastòmers. Quan ja ha fet moltes divisions, agafa un aspecte de móra i passa a anomenar-se m ò r u l a . Després es comença a formar una cavitat anomenada blastocel al centre de la mòrula que, a partir d’aquest moment passa a anomenar-se blàstula. Aquesta ja té moviment dins l’aigua.
 En la formació de la larva es comença a veure una diferenciació cel·lular, ja que les cèl·lules dels diferents revestiments van adquirint funcions específiques; es forma el tub digestiu, l’esquelet calcari i quatre prolongacions o braços que li donen flotabilitat. Tot aquest procés dura quaranta-vuit hores; la fase de clivellament és la més ràpida.

Hábitat i alimentació

Seu hàbitat està, en general, per les zones amb moltes roques. Poden localitzar-se en tots els mars càlids  mars amb zones rocoses en els seus litorals, ja que solen posar-se sobre els 30 metres de profunditat en les zones de litoral, en espais tancats, forats o petites coves que creen ells mateixos per protegir-se.

S’alimenta d’algues, de tot tipus(sobretot algues vermelles),plàncton, cargols i musclos. Els seus règims alimentaris són variats.

Les característiques principals de l'eriço de mar

Els equinoïdeus (Echinoidea) són una classe d'animals equinoderms

El seu cos és de forma generalment rodona, semblants a un globus irregular, i recobert de punxes mòbils més o menys gruixudes. La grandària de la «closca», anomenada testa pot estar entre 3 i 10 cm, segons les espècies.

Els eriçons de mar es subdivideixen actualment en dues grans classes: els Perischoechinoidea i els Euechinoidea. Els primers es consideren el grup més antic i, de fet, la majoria d'espècies conegudes ja s'han extingit i només en queden unes 150; es caracteritzen per unes espines força llargues. La segona subclasse, la dels Euechinoidea, conté unes 800 espècies

La Reproducció

Què és la reproducció?

Es la funció en que els individus progenitors creen nous individus, semblants a ells, anomenats descendents.

Per què és important pels essers vius?

Perquè la seva espècie no s’extingeixin, necessiten crear nous individus per reemplaçar els que es moren.

Que és el cicle biològic?                          

Es el conjunt d’etapes per les quals travessa un organisme llarg de la seva vida, des de que és nomes una cèl·lula fins que es converteix en un individu adult, capaç de reproduir-se.

Quins tipus de reproducció hi ha?

N’hi ha dos tipus, la sexual i la asexual.

La sexual intervenen dos progenitors i la asexual intervé un sol individu.