Els eriçons de mar tenen reproducció sexual externa, és a dir, a l’època de reproducció tant els
mascles com les femelles expulsen les cèl·lules sexuals a l’exterior a través dels porus genitals;
aquestes queden a l’aigua de mar, medi en el qual es produeix la fecundació i tots els estadis de
desenvolupament següents a aquesta.
El desenvolupament embrionari consisteix en una sèrie de divisions mitòtiques que experimenta
l’òvul fecundat.
La primera fase s’anomena clivellament i la cèl·lula es divideix en dues, quatre, vuit…cèl·lules filles
o blastòmers. Quan ja ha fet moltes divisions, agafa un aspecte de móra i passa a anomenar-se
m ò r u l a .
Després es comença a formar una cavitat anomenada blastocel al centre de la mòrula que, a partir
d’aquest moment passa a anomenar-se blàstula. Aquesta ja té moviment
dins l’aigua.
En la formació de la larva es comença a veure una diferenciació cel·lular, ja que les cèl·lules dels
diferents revestiments van adquirint funcions específiques; es forma el tub digestiu, l’esquelet calcari
i quatre prolongacions o braços que li donen flotabilitat.
Tot aquest procés dura quaranta-vuit hores; la fase de clivellament és la més ràpida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada